Xerrada: La #BarcelonaRevolucionària de 1936

Amb el  hashtag #BarcelonaRevolucionària es va iniciar al Centre Cívic Pati Llimona el passat 16 d'octubre la xerrada "La Barcelona revolucionària de 1936", organizada per l'Associació Cultural Tot Història, dintre del cicle Fem Història - Fem Barcelona.

Puntualment va donar inci a la xerrada amb una sala plena de persones que van participar activament. La presentació de l'acte va anar a càrrec de Gregor Siles, de Tot Història i a continuació va intervenir el ponent, Josep Pimentel. 

Aquest és un breu resum de les intervencions que col.lectivament van quedar reflectides al hashtag #BarcelonaRevolucionària:

"La barricada era un fet cultural. La gent portava una cullera a la butxaca per poder treure les llambordes #BarcelonaRevolucionària"

"La CNT i el teixit social i cultural llibertari integraven als obrers inmigrants al món social i laboral #BarcelonaRevolucionària"

"Els testos als balcons van començar a omplir-se de tabac, tomàquets, patates...#BarcelonaRevolucionària"

"Els barris es van autoorganitzar per construir refugis antiaeris #BarcelonaRevolucionària"

"Els sous exorbitats al metro a l'època prerevolucionària es feia servir per comprar voluntats #BarcelonaRevolucionària"

"La integració dels transports metropolitans es va fer al mateix temps que es baixaren les tarifes. #BarcelonaRevolucionària"

"Als baixos de Casa Fuster es va organitzar un menjador popular #BarcelonaRevolucionària"

"A la #BarcelonaRevolucionària fou la primera vegada que, mitjançant el #CENU, es va escolaritzar a tots els que estaven en edat escolar."

Gràcies a les assistents per les seves aportacions, a l'Associació Cultural Tot Història, a Gregor Siles i a @Nitsuga000 per la seva narració de la xerrada a les xarxes socials.

"Barricada. Una història de la Barcelona revolucionària". Fragment del llibre

El Centre d'Estudis Llibertaris Federica Montseny ha publicat recentment el llibre "Barricada. Una història de la Barcelona revolucionària" de Josep Pimentel. Us presentem un fragment d'un dels capítols del llibre dedicat a les barricades aixecades a la Barcelona de 1936.

Es van construir barricades en tots els barris de la ciutat. Aquestes es van aixecar per impuls col·lectiu, moltes d'elles nul·les a efectes estratègics, encara que la seva funció, tal com hem apuntat anteriorment, va ser més simbòlica que estratègica.

En la construcció de les barricades van participar tant homes com a dones. Les de Les Rambles van ser aixecades per obreres, la majoria afiliades al sindicat tèxtil de la CNT. Enric Casañas va ser testimoni de la construcció de les barricades a Les Rambles.

Conxa Pérez va participar en la construcció de les barricades de la zona obrera del barri de les Corts, el seu barri i lloc de residència

Annemarie Dagerman, filla d'anarquistes alemanys, va ser testimoni de la revolució amb 12 anys. Al barri barceloní de Sant Gervasi, va ser testimoni de la construcció de barricades, on ella residia.

Pedro García va estar en les barricades del carrer Argenteria, molt proper al seu lloc de residència el Passatge Joan de Montjuïc, constituïdes ja el 20 de juliol.

Barcelona, durant els mesos d'estiu de 1936, va ser un laberint de barricades, desmuntant només aquelles que dificultaven el pas de circulació. Aportaven control, defensa i autonomia a aquests barris proletaris.

Mentre la ciutat estigués poblada d'elles, el control continuaria en mans del poble, un poble en armes, i la ciutat protegida per les seves barricades en la qual els somnis i anhels d'aquests desposseïts van ser possibles.

Informació a: centrefedericamontseny@hotmail.es

Propera publicació: "Barcelona. Una Història de la Barcelona Revolucionària" Fragment del pròleg

En preparació el llibre "Barricada. Una Història de la Barcelona Revolucionària" de Josep Pimentel que publicarà al desembre el Centre d'Estudis Llibertaris Federica Montseny. Us presento un petit fragment del pròleg que ha realitzat el poeta i activista Miguel Correas.

La Memòria del que va ocórrer entre juliol de 1936 i finals de 1938, va més enllà de rescatar morts de les cunetes i després lliurar-los als seus familiars ( els quals, moltes vegades, no tenen en compte el sentir i el pensament dels quals van morir i els enterren en cementiris religiosos catòlics, dels quals renegaven els assassinats). El treball/projecte de Pimen ens posa en el que de debò interessa: els assoliments de la revolució llibertària i els greus errors que van causar la derrota de la revolució. I això sense embuts de cap índole, Pimen segueix una línia explicativa que és la correcta: l'autocrítica de l'actuació de la CNT i del Moviment Llibertari, quan no es va estar a l'altura de les circumstàncies (Fets de Maig del 37 i l'entrada al Govern de la República, entre uns altres).

Informació a: centrefedericamontseny@hotmail.es